2050

En la buidor de la nit penso en el futur. No com el vull, sinó com l’han descrit.
Em resigna saber l’edat a què arribaré i, alhora, m’enfonsa pensar en vosaltres, que vau venir després. Segurament no entendreu bé per què.
Imagino les últimes hores dels grans. Ídols que marxaran amb dignitat, acceptant un final imposat.
I mentre penso, l’orella plantada al coixí, sento la sang com compta els segons que queden per patir.
Confessa un secret conegut:
Set.
Fum.
Cinc.
Quanta.
Por.
Bum.
 
Terra.


***
Notícia | Informe