Confessió

La realitat sovint es presenta davant meu com un desert estrany i infestat d'arenes movedisses governat per un sol abrasador. En un món així, l'únic i el millor consol que em puc procurar és l'oasi de la llengua, amb els seus rics boscos de paraules que regalen ombres vastes i refrescants de significats explícits i implícits. Sí, la llengua, i encara més la literatura, sovint són per a mi parades revivificants en la meva llarga travessia per un terreny que em confon i m'esgota.