Encantador

—Una idea fantàstica, vida.

Una merda és el que em sembla, però què t'he de dir? Des que va sortir el tema de les vacances, t'has tornat encara més insuportable que de costum. I encara em queden tres dies més de tortura... Ara el museu d'art modern, és clar que sí! Si ja no ve de tres hores més que t'hagi de sentir fer comentaris de merda sobre quadres que no s'entenen ni posant-hi ganes. Després de l'exposició del matí, ja hi estic ben entrenat, cap problema. Santa paciència...! Li canvio el lloc al primer que passi per una cervesa i retrobar-me amb el meu sofà.

Com m'he de veure! Ja ho deia aquell, que la vida és una successió d'errors. Apa que si jo pogués mantenir-me sol, encara seria aquí, amb tu, mossegant-me la llengua i somrient com un idiota! En Manel i la colla se'n foten de mi, i amb raó. Jo, un calçasses i tu, una vaca setciències més pesada que un capellà tartamut! Com no se n'han de fotre, de tots dos? M'hauria d'haver arriscat amb la teva cosina del poble quan va venir al casament. Grassa per grassa, com a mínim, m'hauria quedat amb la que no fot la tabarra tot el dia. Som-hi, torna-hi que si quan tu estudiaves vas estar a punt de venir un any a Londres amb una beca. Que sí, dona, que ja m'ho sé de memòria! Que mira que t'arribes a repetir, filla meva! I no fotem, que si no vas venir va ser perquè la boja de la teva mare no va voler renunciar a tenir-te controlada ni un sol minut. I prou. Ni dècimes de la nota mitjana ni hòsties consagrades. Com si no els conegués, jo, els teus pares! Sembla mentida que a hores d'ara encara pensis que m'empasso tot el que dius, per molt que hi insisteixis. Això, i que no t'adonis que l'única que veu amb bons ulls aquell parell de trastos vells ets tu, reina. Mira que s'ha de ser pàmfila per no veure un carca que fer, el que se'n diu fer, només fa nosa (malaguanyat pa que menja!) i una tirana manipuladora tal com són, que ni tan sols ho dissimulen. Només els falta un cartellet penjant del coll a cadascun.

Tu a la teva, boniqueta. Ves admirant andròmines i ratllotes mentre siguem aquí. I tant, jo t'aguanto les bosses. Ben fet que fas, que quan tornem, ja m'has vist prou. No penso pujar del bar ni per anar a cagar, mira què et dic, per moltes cuques que hi hagi perquè ni en Ricky ni en Jonathan no agafen un pal de fregar ni que els encanonin, els cabrons. Quina cara, aquests suposats "artistes"! Aquestes taques caigudes així sobre el llenç de qualsevol manera també te les faig jo, i a mi no em paguen una milionada ni posen el meu nom enlloc.

—Impressionant, ja ho crec. Colpidor.

Set euros més per continuar veient collonades, el que faltava. Ja se m'han inflat els ous. Les birres fresques que em prendré tranquil·lament veient el partit amb aquests set euros.

—Sí que sona espectacular aquesta inauguració nocturna, floreta. Però crec que la salsa del wrap de llagostins devia portar mostassa o ametlles, perquè no em trobo gaire bé, saps? Trobo que el millor serà que em quedi a l'habitació a veure si se'm passa, vida, perquè l'últim que voldria és fer-t'ho passar malament a tu. Oi que no et sap greu anar-hi sola, magdaleneta meva? Ostres! Em fa molta pena no poder compartir aquesta experiència al teu costat, però ja saps com se'm posa la panxa amb la mostassa i amb les ametlles... Ja m'ho ha semblat que en duia, eh?, però no volia preocupar-te i des de fa una estona que, uf!, ho tinc tot regirat. Ja... Tens raó, reineta, però prefereixo fer bondat aquesta nit, que demà hem de tenir les piles ben carregades per a la visita turística shakespeariana! Ai, me'n moro de ganes! Tu no?