Endavant
Un dia vaig sortir de l'escola i no vaig tornar a casa. Vaig seguir caminant i aviat vaig arribar al final del poble, però no vaig girar cua. La vorera seguia, i jo també. Vaig passar per davant de la llarga façana de la fàbrica antiga. I vaig continuar. Vaig passar entre els tallers i la benzinera, entre el soroll i la pudor, i vaig seguir caminant. Pel meu costat, de tant en tant, hi passava algun cotxe, però no vaig trobar ningú. Vaig caminar molta estona pel costat del riu, sobre l'herba i la terra humida. Després vaig tornar a una vorera, que començava allà, i vaig caminar per un carrer on no hi havia res.
Al cap d'una estona vaig passar per davant d'una casa i vaig continuar recte. Vaig adonar-me que el sol començava a baixar. Els núvols eren molt bonics i semblava que s'anaven encenent lentament. Però no em vaig aturar per mirar-los. Els veia mentre seguia i seguia. Vaig arribar a un altre poble, però crec que devia passar el cartell amb la vista al cel i no em vaig adonar de quin poble era. Vaig passar per davant d'unes poques cases i després vaig veure una plaça a la dreta i més endavant vaig passar a través d'un parc. Hi vaig veure alguns nens jugant i vaig tornar-los una pilota, però no em volia quedar amb ells.
Cap al final d'aquell poble ja començava a fosquejar. Les faroles feia una mica que s'havien encès i un home que fumava a la porta d'un bar em va fer parar. Em va preguntar on anava i jo no vaig respondre perquè no m'ho havia plantejat. No sabia què contestar-li. L'home em va dir que si no era tard per estar passejant i que si no hauria de tornar a casa. I llavors en va sortir un altre, del bar, amb una copa buida a una mà i un drap a l'altra i li va preguntar a l'home que fumava què passava. L'home que fumava li va dir que hi havia una nena que hauria de tornar a casa. L'home de la copa buida em va mirar i em va demanar on vivia. Li vaig dir que a Vilariu i em va dir que on anava a aquelles hores. I vaig fer així amb les espatlles, vaig assenyalar endavant i vaig dir "cap allà".
Els homes es van mirar l'un a l'altre. I com que ja no em deien res més, vaig fer mitja volta i em vaig posar a caminar.