Fàcil

Si això de viure fos ideal,
caminaria per sempre,
sempre al mateix ritme
i sempre constant.
Acompanyaria el vent que recorre,
com onades, els camps plens de maig.
Caminaria i, de sobte, una oreneta
volaria ran de terra al meu davant.
Com un dard, una fletxa, una estrella fugaç.
Caminaria sense aturar-me,
en un dia perpetu i amable,
per camins de pedretes i terra
i sentiria el cant alegre de mil animetes
que no es deixen veure, per si de cas.
Caminaria vora pins i figueres,
sense esforç i sense mal.
Per les olors de fonolls i ginestes,
per les verdors més honestes.
Caminaria a peu pla.
Si això de viure fos a la meva manera,
si pogués triar com passar, jo
caminaria,
per sempre,
vers un nou demà.